dilluns, 22 de desembre del 2014

> #Cuentosbreves de TERROR Hispanoamericanos

Com a regal de Nadal, tinc el plaer d'oferir-vos, la publicació de l'e-book «#CuentosBreves de TERROR Hispanoamericanos», en el que he pogut participar amb dos relats: «Lágrimas de Pollock» i «Lazos Familiares». Per arrodonir el regal, d’es d’avui i fins divendres dia 26, la descarrega del llibre es GRATUITA al següent enllaç:

#Cuentosbreves de TERROR Hispanoamericanos a Amazon


L’antologia, a càrrec de l’equip de «Te cuento un Tweet» (Guillermo Pereira, Paulo Oñate, Javier Campos i Sebastián Pizarro), que, des de Xile, treballa per la difusió del relat i el microrelat (també, amb força empenta des de la xarxa social de Twitter), acaba de publicar-se avui mateix.

El recull, prologat per Guillermo Pereira M. i amb il·lustracions dels mateixos Paulo Oñate O., Sebastián Pizarro B. I Javier Campos S., inclou un total de 25 relats d’autors de Xile, Mèxic, Espanya, Argentina i Catalunya.

Només comentar-vos que, si bé, «Lágrimas de Pollock» és un relat de sang i fetge inspirat per les experiències que, sovint, m’explica una amiga infermera que treballa a l’Hospital del Mar de Barcelona, «Lazos Familiares», té un regust i una inclinació (al menys en la seva concepció) pel tipus de relats que ens regalava el mestre Poe.

Desitjar-vos a tots Bones Festes i que gaudiu d'un terrorífic Nadal, acompanyats, sempre que sigui possible, d'una bona lectura.

diumenge, 7 de desembre del 2014

> Microhomenatge al “Mecanoscrit” de Pedrolo


(imatge d'Internet)

El passat mes de novembre, per tal de celebrar el quarantè aniversari de la publicació del “Mecanoscrit del segon origen” de Manuel de Pedrolo, la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia va proposar a quaranta autors, escriure un text narratiu de 40 paraules que tingués relació amb aquest llibre. El resultat d’aquesta convocatòria es va anar publicant al diari Núvol.
Aquí teniu el microconte amb que vaig participar:

Orígens del tercer origen

Un dia, els Déus van solcar els cels per insuflar-nos una espurna d’intel·ligència. Generacions de saures vam evolucionar en la foscor dels gorgs. Ara, petgem aquesta terra per reclamar les restes cendroses d’un imperi primigeni anomenat «Benaura, 300 metres».

Aquí teniu l'enllaç amb tots els relats dels autors publicats en format PDF (que us podeu descarregar) al butlletí número 43 de la SCCFF:

PDF de la SCCFF

Aquí teniu els enllaços amb els relats de tots els autors publicats a Núvol:

“Al-ba i els 40 Pedrolos”

“L’Alba, aquella noia verge i bruna, quaranta anys després”

“L’altre origen del Mecanoscrit”

“El Mecanoscrit explicat pels volvians”

"Mecanoscrit més enllà del final"



divendres, 31 d’octubre del 2014

> Aforismes, el número de la bèstia





Els oligarques capitalistes i els dimonis tenen en comú el desig desfermat per la possessió.

...

L’AVE, al seu pas per Girona, és el tren de la bruixa de la fira de l’alta velocitat.

...

Als jihadistes també els agrada fer-la petar.

...

Els estigmes són els tatuatges desitjats dels creients fervorosos.

...

Avui us ofereixo quatre aforismes (inèdits) per tal de celebrar Samhain (o la castanyada).
Us recomano que invoqueu a la bèstia en bona companyia.
Us desitjo que gaudiu de la sang amb un bon film de terror. ^_^

dijous, 2 d’octubre del 2014

> "A, la mercè del vent" (5 anys de blog)

A, la mercè del vent

La calor encercla tots els racons del saló del bar en penombra, impregna les parets, el terra de tarima i les taules de fusta i s’enganxa com una teranyina que deixa una pàtina d’abaltiment al seu pas. A aquelles hores és massa aviat perquè hi hagi clients, tret d’A, que acaba d’entrar per la porta. L’ambient, viciat i ranci, put a suor, alcohol i sexe clandestí. Les últimes notes d’una melodia trista s’esvaeixen entre el fum sempitern del local quan els ulls d’A es creuen amb els del pianista i s’estableix la connexió que, des del principi dels temps, comparteixen homes i dones en situacions com aquestes. El pianista s’aixeca del piano i A el segueix. Pugen els esglaons de l’escala en silenci, sense intercanviar cap paraula. Entren en una habitació petita de la segona planta, atapeïda de fileres de caixes que contenen ampolles buides. La llum entra filtrada per la mosquitera d’un finestral que fa anys que acumula pols del desert. A, tot prenent la iniciativa, s’apropa i li ofereix un llavis que no permeten negacions ni excuses. Les seves llengües, saboralls, es troben i s’acoblen sense estranyesa, es fonen en una sola i comparteixen el regust amarg de la fulla del tabac i el sabor dolç del rom que els impregna les goles. A li acarona el clatell, al pianista, mentre permet que li acariciï la corba dels malucs per damunt del vestit de gasa amb el palpís callós dels seus dits de músic. A sent les mans d’ell movent-se insegures, tal i com es deuen comportar davant una partitura desconeguda: un xic potineres, però excitades. De cop, A l’atura amb una empenta calculada. Ansieja que ell l’assaboreixi amb la mirada. Desafiadora, A cerca el menor indici de dubte en el seu rostre. L’home fa un pas endavant i l’arracona. A retrocedeix fins que topa amb alguna cosa que la frena. La cremor del fred d’una vella nevera traspassa l’òxid del metall i la tela del vestit i li provoca un calfred que li recorre la medul·la, des del perineu fins al clatell. Per uns segons, que s’allarguen massa, el cant de les cigales queda interromput pel dringar dels envasos apilats al magatzem i la vibració del motor del vell electrodomèstic que es transmet per l’esquena i les natges d’A i li humitegen el sexe i li endureixen els mugrons. El pianista s’apropa a A fins que només l’alè entretallat d’ella els separa. A es deixa mossegar el lòbul de l’orella, gemega quan el pianista, sense aparent disgust, descobreix i acaricia les cicatrius que li creuen les espatlles i el besa quan ell li envaeix, sense més subtileses, la intimitat de les calces.
Les cigales interpreten de nou la seva tornada, la tirania del sol torna a regnar, aclaparadora, sobre les consciències i una ràfega de vent sobtada mor tan de pressa com ha aparegut.
De nou, al saló, el pianista assaja unes escales. A buida l’últim got de rom amb un moviment imprecís. Deixa damunt la taula uns bitllets rebregats que treu del lligacames. Camina fins a la porta de vidres entelats i surt a l’exterior sense mirar enrere. La llum li fereix les pupil·les. Dins del bar, el pianista comença a entonar un queixós blues del Delta. A camina despreocupadament carrer avall amb un moviment cadenciós que es difumina a mesura que el seu cos es va desdibuixant fins que tota ella desapareix convertida en una brisa que llisca entre l’aire calent. Per un moment, sembla que serà engolida per la xafogor abrusadora. No obstant, al final del carrer, d’un local desmanegat, surt una nova melodia que l’arrossega i l’atrapa. «Encara no és moment», pensa. No pot evitar, però, deixar-se anar.





Cinquè aniversari del blog “La meva perdició”

Doncs sí, “La Meva Perdició”, aquest octubre ha fet cinc anys. Cinc anys donen per molt: etapes més fructíferes i d'altres més discretes, però sempre he volgut dotar al blog d'una certa continuïtat i de continguts interessants. Dos-centes seixanta una entrades, la majoria d'elles, microrelats i relats curts, algun fulletó, però també cròniques, recomanacions i crítiques literàries.
Per celebrar l'esdeveniment, he cregut que el millor era oferir un nou relat inèdit. En aquesta ocasió l'escollit ha estat “A, la mercè del vent” que potser no segueix la línia de la majoria d'escrits que he pujat aquí, però amb el que m'he trobat força còmode mentre el paria. La cirereta, en aquest cas, és la il·lustració (suggeridora, amb classe, però gamberra) que Aitor Garay ha fet en exclusiva per al relat. Espero que us agradi i que continueu seguint el blog.
Que vagi de gust!

diumenge, 28 de setembre del 2014

> Entrevista a Rac 1 i "Jet lag"

Ahir, dissabte, em van entrevistar al programa “La primera pedra” de Rac 1 a l’apartat del programa “Llibres i lleure”. En el podcast que veieu a continuació podreu escoltar la conversa que vaig mantenir amb Marta Esparza i Jordi Margarit, els presentadors d’aquest espai, sobre “Paràsits Mentals”, el meu primer llibre de microrelats.



Tot aprofitant que ahir, el president de la Generalitat signava el decret de la convocatòria per la consulta del 9-N, Marta i Jordi em van demanar que fes un microrelat inèdit que fotografiés la situació del moment segons el meu parer. El resultat va ser “Jet Lag”, la minificció que vaig llegir per antena i que reprodueixo a continuació:

Jet lag

El president del Govern és llevà amarat de suor, aclaparat. No es podia esborrar aquella imatge del cap: el seu homòleg català, abillat amb una faldilla de quadres escocesos i envoltat per l’ombra de milions de votants. Per uns segons confusos, s’afigurà que, fins i tot, els carreus mil·lenaris de la Gran Muralla, li trontollaven sota els peus, com si fossin els d’un gegant de fang.



diumenge, 7 de setembre del 2014

> Re Inauguració de Black Mask a Consumició Obligatòria

Black Mask, la llibreria de Gràcia especialitzada en novel·la negra, fantasia, ciència-ficció i terror, es va veure obligada, fa un parell de mesos i després d’una curta però intensa activitat, a baixar la persiana del seu bonic local situat al carrer Torrent d’en Vidalet.
Ahir, gràcies a l’acord de col·laboració amb la llibreria de vell “Consumició Obligatòria” (carrer Diluvi 7), “Black Mask” iniciava un nou camí compartint el mateix local. Per celebrar-ho, “Black Mask” va reunir set autors del seu catàleg. Noms consagrats i valors emergents del gènere Pulp van presentar els seus llibres i també, van explicar-nos projectes futurs, anècdotes i la seva visió sobre aquest món. El resultat: tres hores al·lucinògenes que van passar volant. “Black Mask”, torna per la porta gran.

El gironí Antonio Sánchez Vazquez ens va presentar la seva segona novel·la: “Zona Catastrófica”, publicada al 2013. Una novel·la de zombis ambientada en un marc rural i que té com a punt fort la descripció de les relacions i tradicions dels habitants d’un poble de la Espanya profunda enfrontats als morts que s’aixequen de les tombes després d’una gran sequera. Antonio va oferir una presentació fresca i molt divertida. Va parlar del goig que li provoca l’oportunitat de matar els seus personatges i de la seva preferència pel zombi del vudú davant del típic devorador de carn i cervells.

Lem Ryan venia a presentar la seva última novel·la però l'editorial ha exhaurit la edició i no disposava de nous exemplars. Amb tot, aquest escriptor de llarga trajectòria, ens va parlar del seu nou projecte que publicarà mitjançant micromecenatje “Sherlock Holmes, el hombre que no existia”, que vol publicar abans de final d’any i, en primícia, va informar que participarà en una antologia Z de pròxima publicació.

Daniel Higiénico presentava el seu primer llibre “El paseo infinito”, auto publicació del que ja ha venut mil exemplars. L’autor va confessar que el va escriure per que el divertia poder parlar dels dubtes que genera la creació d’un llibre i que la seva intenció és provocar el somriure en el lector. Per acabar la presentació, va oferir la interpretació del tema “Freddie Black”.



L’escriptor i periodista Julián Sánchez Caramazana va ser un torrent d’informacions i experiències. Va recitar un poema i va llegir un microrelat, va parlar del punk i de problemàtiques socials al seu llibre “Van contra el punk y tantas otras cosas” y de la gestació de “Lo que una vez se llamó Flora”, primera part d’una trilogia, ambientada a Barcelona i que parteix de la base dels mites de H. P. Lovecraft. Gràcies a les confidències de l’autor, vam poder saber que la idea del llibre neix influenciada per el caos urbá que sempre envolta a la ciutat comtal.

El contrapunt a tanta mort i destrucció el va posar l’autora Àngels Gimeno. Amb la seva novel·la eròtica “El vestido”, publicada l’any 2008 i, que ara, s’ha publicat als EE.UU., on parla del desig i d’un misteriós vestit de vellut negre que provoca, a qui el porta, un impuls seductor irrefrenable.

A continuació, el gran (i mític), Ralph Barby, amb més de mil títols a les seves esquenes, va presentar “La baronesa”, novel·la de vampirs amb implicació dels nazis i els maçons, experiments genètics de clonació la lluita de fons entre matriarcat i patriarcat.


Ralph Barby signant-me un exemplar de “El gran robo sideral”, publicat l’any 1974. (fotografia autoria de Núria Claverol i Català).


“El gran robo sideral”, signat per Ralph Barby i Àngels Gimeno.

Ricard Millàs va tancar l’acte amb la presentació del seu llibre “La hamburguesa humana” publicada a l’editorial Sven Jorgensen. L’autor (i editor) va parlar del llibre, que fon erotisme i zombis per oferir una visió diferent del gènere. El llibre està tenint bona acollida i l’autor, s’ha encarregat (ell mateix), de piratejar una part del llibre per posar-la gratuïtament a disposició dels lectors a la Xarxa.

Fins aquí, el que va donar de sí aquesta presentació. Un luxe poder veure en persona i escoltar tants autors interessants. El Pulp actual, palpita vigorós.



diumenge, 24 d’agost del 2014

> Comptador a Cero – Magda Revetllat i Sergi G. Oset

«Comptador a cero» és un dels microrelats inclosos en el llibre Paràsits mentals que vaig publicar el 2012.La idea del microrelat va sorgir després de llegir una notícia en un diari on es comentava que uns cosmonautes es tancarien en una cambra estanca per simular les condicions d’un futur viatge a Mart.
En aquesta ocasió pujo una nova mirada al mateix microrelat a partir de la interpretació que en fa del mateix la vídeo artista Magda Revetllat. Amb el seu treball, Magda incideix en el que succeeix un cop s’obre aquesta cambra i quins poden ser els hereus d’aquest planeta després d’un final distòpic de la espècie humana.

Text i veu: Sergi G. Oset
So: «Spot» – Nick R 61
Imatges: Arxiu Prelinger
Vídeo Art: Magda Revetllat

*Anteriorment aquest relat va ser musicat per la compositora Núria Claverol i Català per les lectures en públic del llibre.



dimarts, 12 d’agost del 2014

> Amor de mare (Va caure del cel)



«Amor de mare (Va caure del cel)»

L’impacte de la plantofada i els plors desconsolats de la criatura ressonen al vagó de tren. El que em sorprèn és la indiferència que mostra la dona.
Me n’oblido, dels plors, en arribar a l’institut. Avui les aules són mig buides. Segons diuen hi ha una mena de passa de grip.
En acabar les classes, marxo cap a casa. No hi ha ningú i pujo a l’habitació. Tinc temps de sobres per fumar-me un mai.
El motor d’un cotxe em desperta. M’apropo a la finestra. És el Volvo de la mare. L’enllumenat del carrer no s’ha encès i les cases adjacents són a les fosques. Sento un crit llunyà, també trencadissa de vidres. Una lluminositat verdosa solca el cel, tot caient darrere les muntanyes properes.
Algú obre amb violència la porta de casa i puja l’escala. Puc sentir talonejar amb nitidesa. Tot d’una, el pom de la porta comença a girar de manera amenaçadora.
Retrocedeixo espantat. Llavors, un objecte pesat impacta contra la fusta i l’esquerda. Obro la finestra i salto al jardí. Corro com un esperitat mentre, per damunt del meu cap, dotzenes d’estels fugaços de color verd cauen per tot el barri.



Respecte a «Amor de mare (Va caure del cel)»

«Amor de mare (Va caure del cel)» és un microrelat inèdit fins ara i que publico per primer cop al blog. Un petit homenatge a «The Colour Out of Space», el relat escrit per H. P. Lovecraft el 1927 i que fa referència al color (que no es correspon amb cap altre de l’espectre visible que coneixem) d’una entitat vinguda de l’espai.

Per a la publicació d’aquest relat he comptat amb la col·laboració d’Aitor Garay, escriptor, il·lustrador, guionista, locutor i creatiu (entre moltes altres habilitats més) i que pots descobrir a «La bobina de Aitor Garay», el seu blog. Aitor ha realitzat aquesta il·lustració exclusiva i de forma desinteressada per al relat, acció aquesta que li agraeixo de tot cor i que serà recompensada com cal.

Per últim, apuntar que, crec que «Amor de mare (Va caure del cel)» funciona correctament com minificció però que el meu cap maquina fa temps una ampliació a relat curt. Si llegeixes el relat, deixa un comentari al respecte, m’ajudarà a valorar aquesta opció. Gràcies.

divendres, 8 d’agost del 2014

> Quart aniversari del blog "La bona confitura" i publicació de llibre commemoratiu

Avui, “la Bona confitura”, el blog que gestiona en Jordi Masó Rahola, compleix quatre anys de vida. Quatre anys, durant els quals, amb una periodicitat de quatre dies, l’autor i músic, ha publicat un microrelat en català, sumant quasi quatre-centes obres d’un total de cent autors diferents. Els que estimem la minificció, el microrelat i l’hiperbreu estem de celebració, i més quan el nord i intenció última d’aquest blog és i ha estat la de ser la casa del microrelat en català. Llarga vida doncs a “La bona confitura”.

Per celebrar l’aniversari, Jordi Masó ha publicat un llibre del mateix nom que recull un microrelat de cada un dels autors que han passat pel blog en aquests anys. Autors com: Pau Álvarez, Sílvia Armangué, Mercé Bagaria, Susana Camps, Mercè Bellfort, Maite Crespo, Jordi de Manuel, Víctor Lorenzo, Jordi Masó, Sònia Moll, Marta Pérez i Sierra, Sílvia Romero, Jesús M. Tibau, Anna Maria Villalonga, per ressaltar només uns quants noms. El bo i millor del microrelat.
Personalment, jo participo en el recull amb el microrelat “Les idees clares”.

El llibre el podeu comprar (o descarregar gratuïtament en PDF) a través de la plataforma Bubok en el següent enllaç:

“La bona confitura”, el llibre

A la tardor es prepara alguna presentació. Ja us informaré.

Visiteu aquí el blog de “La Bona confitura”.



dimarts, 5 d’agost del 2014

> Paràsits Mentals a Diarium

Des d’aquest mes d’agost, si ets veí de Barberà del Vallès o vius a la vora, ja ho tens més fàcil per adquirir el teu exemplar de Paràsits Mentals. Mònica i Ferran els llibreters de Diarium, la llibreria especialitzada en microrelat i llibre il·lustrat, posa a la venda el meu recull.



(Mònica i Ferran a la seva parada de Diarium a l’acte de presentació Micromusicorelatista. Festes de Barberà, 05 de juliol del 2014)

A més a més, al blog de Diarium trobaràs un munt de notícies i activitats que promou la llibreria com tallers de narrativa breu, de còmic i de fotografia, exposicions i presentacions.

Blog de Diarium

Diarium
Via Sant Oleguer, 9.
Barberà del Vallès




dilluns, 4 d’agost del 2014

> Novetat – antologia “Calabacines en el Ático: Grand Guignol”

Properament, la prestigiosa editorial de fantàstic, “Saco de Huesos”, en col·laboració amb “La Biblioteca Fosca”, publicarà la primera antologia de microrelats a càrrec de diversos autors “Calabacines en el ático: Grand Guignol”.
El llibre, en format digital i descàrrega gratuïta, és el resultat de la convocatòria oberta entre els mesos de febrer i juny d’aquest any en que han participat prop de cent cinquanta obres. El llibre recollirà els relats de trenta-tres d’aquests autors entre els quals em compto.

Per aquesta primera convocatòria de “Calabacines” els relats no podien sobrepassar les tres-centes trenta-tres paraules i el tema escollit per al concurs era el Grand Guignol.
El relat amb el que participo s’intitula “Libreto del bosque mudo”, un microrelat en format de llibret de teatre en tres actes.

Després de l’estiu es podrà veure el resultat.

Aquí deixo l’enllaç amb totes les obres seleccionades per l’antologista Santiago Eximeno.



dissabte, 5 de juliol del 2014

> Fam de Títols



Fam de títols

El club blau i grana es proposà contractar al jugador amb més «mossegada» del Mundial. De passada —i per curar-se en salut— també s’assegurà els serveis de César Millán.



Un microrelat «incorrecte» per generar polèmica (la meva aportació al Mundial i al món del futbol en general).

dissabte, 14 de juny del 2014

> "Reserva" - Magda Revetllat i Sergi G. Oset

“Reserva” és una minificció (inèdita fina ara), creada a partir d’un esbós d’imatges que vaig rebre de la il·lustradora Magda Revetllat. A partir de les mateixes, vaig voler trenar un relat d’intriga al voltant de la psicologia del personatge que s’amaga darrera la veu que narra els fets que es van succeint.
El pes narratiu s’entén a la perfecció gracies a l’acurat treball visual de Magda i a l’encertat acompanyament musical, suggeridor i inquietant.
Per dotar la peça de més capacitat d’expansió, s’ha inclòs subtitulació en anglès.

Muntatge. Magda Revetllat.
Veu i text. Sergi G. Oset.
So: iTunes.

Reserva

Tres dies fa que en Pau no és entre nosaltres. La Carla, la seva parella, el va veure, per darrera vegada, dimecres, mentre assajava triples des de la línia de sis vint-i-cinc, com cada vespre.
Ahir, uns nens van trobar la xarxa de la cistella desapareguda entre els canyissars dels marges de la riera.
La policia demana calma però, al barri, s’escampa el desànim.
Avui, a l’entrenament, els nois deien que ningú podrà omplir el buit que en Pau ha deixat a l’equip, però aquest dissabte torna a haver partit.
Estic preparat. Ja he fet el més difícil. Els demostraré que s’equivoquen.

Magda revetllat al canal de Vimeo.

diumenge, 1 de juny del 2014

> Entrevista a "Cafè amb Lletres", magazine literari de 7 de Ràdio

Aquí teniu el programa número 30 de Generació 7.0, el magazine cultural de 7 de Ràdio.

A partir del minut 10, l’entrevista que em van fer dimarts 07 de maig, Gemma Solsona i Oriol Capdevila, conductors del programa “Cafè amb Lletres” tot parlant del món dels microrelats, de “Paràsits Mentals” (musicats per Núria Claverol i Català) i d’“Alfa i Omega”.

Atenció: a partir del minut 28:30h, l’avançament en exclusiva mundial de “El lament de Nergo”, microrelat encadenat, autoria conjunta amb Alícia Gili Abad, musicat per Núria Claverol i Català i amb la veu del rapsode Ferran Planell i il·lustracions de Jaume Vilalta.

Properament tindreu notícies de la publicació d’aquesta micro saga d’espasa i bruixeria.



(Gemma Solsona)



(Sergi G. Oset)

(Fotografies, autoria de Núria Claverol i Català)

divendres, 2 de maig del 2014

> “Espantaocells macabre” – Magda Revetllat i Sergi G. Oset

“Espantaocells macabre” és uns dels microrelats inclosos al llibre “Paràsits Mentals” de la meva autoria. Els fets dels que parla el relat estan inspirats en el mercat de l’Abaceria Central de la Vila de Gràcia, on l’artista multimèdia i il·lustradora Magda Revetllat ha rodat aquest vídeo, inquietant i fosc, reflectint acuradament l’aire de tristor que acompanya al mateix relat.

Aquesta és la tercera col·laboració que faig amb Magda després dels vídeos “El final del camí” i “El cementiri” (disponibles en anteriors entrades), i pel que sembla aquesta fructífera combinació no s’atura de moment aquí, doncs ja estem ideant nous projectes conjunts.

Música: “Hematophagy”, autoria de “Infetu”.
Text i veu: Sergi G. Oset.

Aquí teniu el canal de vídeo de Magda a Vimeo per veure el seu treball:

Magda revetllat on Vimeo

dijous, 1 de maig del 2014

> Revista Acrocorinto Pensamiento - número 04 - abril 2014

Dimecres 23 d’abril, tot coincidint amb la Diada de Sant Jordi, “Acrocorinto Pensamiento”, la revista digital dedicada a l’art, la literatura i el pensament va publicar el seu número quatre. El contingut d’aquest número, gira, en aquesta ocasió, al voltant de la temàtica de “l’inesperat”. Aquesta és la meva segona col·laboració amb “Acrocorinto”, (en el número anterior vaig publicar el relat “Ondina”).
En aquesta ocasió em publiquen “L’escamot de vol de l’Anticicló de les Açores” (també en la seva adaptació al castellà). En aquest número també podeu trobar poesia (Edgar T. Vega), microrelats (Laura Sánchez i Hugo Camacho Cabeza) o entrevistes (a Joan Margarit), a més a més del bon treball de molts altres autors.
Per llegir el meu relat i tota la resta de continguts només heu de seguir l’enllaç a la revista (disponible en format issuu).

"Acrocorinto" - número 04 - "Lo inesperado"

Que vagi de gust!

dilluns, 21 d’abril del 2014

> Contrapunt Poètic dedicat al microrelat

El passat 03 d’abril, a l’auditori de l’Aula de Música de Sant Feliu, es va celebrar l’espectacle del Contrapunt Poètic que, com cada dijous, organitzen i coordinen Marta Pérez i Lourdes Borrell, aquest cop, dedicat a la literatura de microficció amb acompanyament musical i actuacions de titelles.

Per començar vaig presentar una selecció de microrelats de “Paràsits Mentals” amb l’acompanyament de les composicions musicals de Núria Claverol i Català.

Tot seguit, Jordi Masó i Rahola va presentar el seu nou recull: “Les Mil i Una”, intercalant diverses interpretacions al piano. “Les Mil i Una”, el tercer recull de microrelats de l’autor, conté cent contes breus i microficcions que traspuen l’ironia i humor a que ens té acostumats en Jordi. Un volum publicat per l’ARC (Associació de Relataires en Català), presentat fa poques setmanes a Martorell, i que podeu adquirir aquí.


L'Aula de Música

I ja per tancar l'acte, Marta Pérez Sierra, acompanyada per Joan Opí i Pere Cabaret, va presentar el seu últim llibre: “Bavastells”. La lectura d’alguns dels microrelats d’aquest llibre es completava amb l’espectacle de titelles que ens va oferir en Pere Cabaret.
“Bavastells”, amb il·lustracions de Pitu Álvarez i pròleg de Paloma Cordón s’ha publicat amb l’editorial Walrus. El recull va ser escollit guanyador del trenta-cinquè Concurs Literari de Narració Curta de Sant Hilari de Sacalm i va ser presentat tot just una setmana abans al taller de marionetes Travi a Barcelona. El llibre conté cinquanta microrelats inspirats en els titelles del citat taller que, cobren vida, moguts pels subtils fils literaris de la Marta, orfebre que trena petites històries que es mostren en un teatre d’ombres i llums, de rialles i plors.
El llibre el podeu adquirir aquí.


Targetó del Contrapunt Poètic

El reportatge fotogràfic de l’acte, autoria de la Núria Claverol i Català el podeu veure aquí.

I aquí podeu veure el reportatge que va fer Xip Tv de l’esdeveniment:

diumenge, 20 d’abril del 2014

> “Ser la nosa”, recull poètic del col·lectiu “Inversos”

“Ser la nosa” és un poemari d’autoria conjunta organitzat mitjançant una convocatòria oberta, una crida, del col·lectiu “Inversos” a reu dels Països Catalans per tal que a través del vers o qualsevol altra forma poètica la paraula esdevingui una eina de canvi en la lluita per acabar amb les desigualtats i l’abús de poder. Tal com deia una cita d’en Blai Bonet a les bases de la convocatòria:

“L’escriptor té l’obligació de fer d’oposició al poder”.

El llibre en que participo juntament amb els autors Jordi Nortes, Mari Carme Rafecas, Lucía Sánchez Saornil, Carmina Malagarriga, Simón Vázquez, Agus Giralt, Salvador Palerm, Aina Torres Rexach, Pep Antoni Roig, Fèlix Casanelles, Pep Garcia Gallofré i Jordi Hill Montes estarà disponible per aquest Sant Jordi i es podrà comprar a la parada de Sant Jordi del Casal popular de Vilafranca i a les llibreries de la ciutat. Els guanys obtinguts amb la seva venda es destinaran a la Coordinadora Antirepressiva del Penedès.

El llibre està dedicat al music Pablo Hasél, el raper recentment condemnat a dos anys de presó acusat d’enaltiment al terrorisme pel contingut de les seves lletres.



convocatòria del concurs d'Inversos

En el recull jo participo amb “Bombes de microfragmentació d’accionament retardat”, deu microficcions on dono la meva visió sobre la immigració il·legal, la pobresa cada cop més estesa, la corrupció i el paper de la banca i els polítics i la seva responsabilitat en tot el patiment social que provoquen amb les seves actuacions.

El llibre serà presentat dimecres 23 a les 18:00h de la tarda al claustre de Sant Francesc, carrer Sant Pere número 3, Vilafranca del Penedès i, posteriorment, en altres poblacions en diferents lectures conjuntes.

Si us interessa adquirir un exemplar de “Ser la nosa” també me’l podreu encarregar a mi. El preu del llibre és de 12,-€.



dilluns, 7 d’abril del 2014

> Tocar de peus a terra( Jo estimava la Carrie) - II Premi Bloguillibres



“Tocar de peus a terra (jo estimava la Carrie)”, és el microrelat amb el que he participat en la segona edició del II Premi Bloguillibres. En aquesta ocasió, tot seguint les directrius del premi en quan a les bases i el tràiler que proposaven, vaig optar per fer una interpretació personal del relat de Stephen King “Carrie” pensant en el que hagués pogut passar abans d’aquesta novel·la si la protagonista hagués tingut una germana bessona.

Aquí us deixo l’enllaç a la pàgina de Bloguillibres on està penjat el relat per si el voleu llegir: “Tocar de peus a terra (jo estimava la Carrie) a Bloguillibres

Aquí teniu la pàgina de Bloguillibres on apareixen els guanyadors i tots els participants del premi. Guanyadors i participants del II Premi Bloguillibres



diumenge, 6 d’abril del 2014

> The cemetery

“The Cemetery” és un relat hiperbreu publicat al meu llibre “Paràsits Mentals” i, ara, gràcies a la bona feina de Magda Revetllat, una història multimèdia en format de vídeo. El relat el trobareu a la secció “Piulades” del llibre, on hi ha les piulades pensades per Twitter que no superen els 140 caràcters.

Aquí teniu l’enllaç al canal de vídeo de Vimeo de Magda, on podeu veure els seus treballs:

Magda Revetllat a Vimeo



divendres, 4 d’abril del 2014

> Vermuts literaris del MOT (Festival Literari de Girona i Olot)

Convidat per l’organització del “MOT, Festival de Literatura de Girona – Olot”, demà dissabte pujo a Girona per participar al vermut literari que se celebrarà al Claustre del Centre Cultural La Mercè (Pujada de la Mercè número 12). Llegiré microrelats del recull “Paràsits Mentals”. També participaran els següents autors que oferiran un tast de la seva obra: Josep Mª Fonalleras, Sebastià Roig, David Roas i Josep Mª Argemí. L’acte serà presentat per l’actriu Elena Martinell amb l’acompanyament musical d’en Paco Viciana al piano. L’entrada és lliure.

Dissabte 12 d’abril, estaré al vermut literari d’Olot, aquest cop al Teatre Principal, Sala La Carbonera (Passeig d’en Blay número 5), amb els autors Marc Pastor, David Roas, Emili Olcina i Antoni Munné-Jordà. L’acte serà presentat per en Carles Batlle. L’entrada és lliure.

Us convido a pujar aquests dies a gaudir de totes les activitats i conferències que ofereix el “MOT”. Aquí teniu un enllaç amb tota la programació: Programació del MOT



dissabte, 22 de març del 2014

> Projecte Àgatha (Autisme, trenquem el silenci amb la poesia)

De vegades, tens la sort que, fent el que més t’agrada (en el meu cas, escriure) la vida et dona l’oportunitat de participar (i d'emocionar-te) en projectes en que l’esforç en comú pot servir per recordar-te com n’és de bonica la singularitat de cada individu, com en som d’especials, com en som de fràgils i com en som de forts si ens ho proposem.
En Gabriel M. Pérez Fuster, poeta i pare de l’Àgatha, una preciosa nena autista de 13 anys, es va proposar fa uns mesos, mitjançant la poesia, donar a conèixer i transgredir el silenci d’aquest trastorn del desenvolupament cognoscitiu que es manifesta des de la infantessa i que es caracteritza pel sentiment de soledat i pels problemes per interactuar amb l’entorn i amb els que els envolten.

El resultat n’és el poemari: “Autisme, trenquem el silenci amb la poesia”, publicat per “Viena Edicions”. Recull a cura d'en Miquel Àngel Lladó, Eduard Miró, Víctor Panicello, Gabriel M. Pérez Fuster i Marta Pérez i Sierra, amb il·lustració de coberta a càrrec de Miquel Gallardo i, on prop de 150 autors cedeixen els seus poemes amb la finalitat que els diners obtinguts amb la venda del llibre es destinin integrament a les entitats que donen suport a les persones amb autisme.



La presentació de “Autisme, trenquem el silenci amb la poesia”, amb un recital poètico-musical d’alguns dels poemes del llibre, es celebrarà el proper dimecres dia 02 d’abril al Casal del metge de Barcelona i comptarà amb la participació de Laura Borras (directora de la Institució de les Lletres Catalanes) i de l’escultor Philippe Lavaill. Esteu tots convidats a la festa.

En el següent enllaç podeu veure el reportatge emès pel telenotícies de Tv3 el passat 15 de febrer al voltant del projecte:

poesia per trencar l'estigma sobre l'autisme

En el següent enllaç podeu seguir l’actualitat del Projecte Àgatha a facebook:

Projecte Àgatha



dimarts, 11 de març del 2014

> El final del camí (The end of the way), participa al Weekend Challenge de Vimeo

The end of the way from Magda Revetllat on Vimeo.



Aquest cap de setmana he tingut la sort que Magda Revetllat em convidés a col·laborar en un dels molts projectes en que treballa.
La Magda és pintora, il·lustradora i sovint treballa amb les tecnologies digitals i el vídeo per crear obres en col·laboració amb músics, escriptors i altres artistes que després difon a la Xarxa.
Tot i la meva experiència (nul·la) davant la càmera no he pogut refusar de participar. El repte al que ens enfrontàvem era el de crear una peça visual que narrés una història per participar en un dels concursos “Weekend Challenge” que organitza la xarxa de vídeo art Vímeo. Les bases d’aquest concurs són poques però estrictes: hi ha quatre dies per pujar la peça a concurs (avui dimarts era l’últim dia), Ha de tenir una extensió curta (màxim, uns dos minuts) i, en aquesta ocasió, la gravació de la càmera havia de ser en un únic pla seqüència sense talls.
El so és va enregistrar dissabte per la tarda i les imatges pel vídeo les vam rodar el diumenge pel matí a la platja de la Barceloneta. Després, Magda va fer la seva màgia i ja ha entrat ha concurs. Aquí en teniu el resultat! ;)

El relat que vaig escollir pel vídeo és: “El Final del Camí”, amb el que vaig quedar finalista al VII Premi Literari de Narrativa Breu 2011 Districte V”, recull que va ser publicat per l’editorial Montflorit.



En el següent enllaç podeu veure tots els vídeos dels concurs “Weekend Challenge” organitzat per Vimeo:
Weekend Challenge

En el següent enllaç podeu veure “My name is Pip” el vídeo que Magda va realitzar per la III Trobada CFFTE organitzada a la biblioteca Elisenda de Montcada i Reixac el passat mes de gener:
"My name is Pip"

En el següent enllaç teniu el web de Magda Revetllat on podreu seguir el seu treball i les últimes exposicions:
Magda Revetllat



dijous, 27 de febrer del 2014

> #Hiperbreus (2)


fotografia autoria de Núria Claverol i Català


–Mai renunciaré a les meves arrels –va dir-li la soca a la destral, després del seu “petit” affaire.



divendres, 21 de febrer del 2014

dimarts, 4 de febrer del 2014

> Presentació de "Línia Groga" de Rafel Casas (Llibreria Espai Literari, 08-02-14)

El proper dissabte dia 08, l’escriptor, rapsode (i mestre) Rafel Casas i Barrero presenta al barri de Gràcia el seu últim treball: “Línia Groga, un batec sota la ciutat”, un recull de contes curts i/o microrelats on els protagonistes són les situacions i personatges que s’encreuen en el món subterrani d’una línia barcelonina de metro.
Per l’ocasió, participaré com a convidat amb la lectura d’alguns microrelats de “Paràsits Mentals” al costat de la poetessa Marta Pérez i Sierra, l’Agustí Giralt (historiador, poeta, músic), a més d’altres sorpreses.
Esteu tot convidats a l’acte que se celebrarà a la llibreria “Espai Literari”.
C/. Ramón y Cajal, 45 – Gràcia.
Horari: 18:00h.

Enllaç a "La Cerdanya des de Can Fanga", el blog d'en Rafel, amb més informació del llibre "Línia Groga".

Enllaç a la programació de la llibreria "Espai Literari" per aquest mes de febrer.

dissabte, 4 de gener del 2014

> "Cortocircuito en la red" - antologia "Pluma, tinta y papel II"

Tot cercant el relat hiperbreu dins el món del microrelat, avui us ofereixo “Cortocircuito en la red”, adaptació al castellà d’un microrelat que, en origen, vaig penjar a Twitter i amb el que he participat a l’antologia “Pluma, tinta y papel II”, recull acabat de publicar al desembre 2013 pel col·lectiu “Diversidad Literaria”.
En aquesta antologia apareixen un total de 1.100 microrelats triats del concurs en que es van presentar 3.100 obres de països tan diversos com Catalunya, Xile, Colòmbia, Argentina, Mèxic, Uruguai, Estats Units, França, Brasil, Eslovènia, Uganda o Espanya, per posar només uns quants exemples.