diumenge, 24 de novembre del 2013

> Dubtes i neguits

Dubtes i neguits

De totes les experiències es pot aprendre alguna cosa. De totes les situacions es pot extreure una conclusió o una petita ensenyança. Repassar una cadena d’esdeveniments i tenir uns instants (o unes hores de reflexió) poden ajudar a obtenir una perspectiva diferent, a plantejar-nos noves preguntes o preguntar-nos quin és el camí que hem escollit i si es adient continuar-hi o aturar-nos un moment quan, davant nostre, apareix una nova cruïlla.

Aquesta setmana he participat com a finalista en un premi literari i també he tingut l’oportunitat de llegir un article sobre el món del microrelat escrit pel professor i escriptor David Lagmanovich (que recomano a tothom que estigui remotament interessat en el món del microrelat i el relat hiperbreu). Dos fets aparentment sense relació m’han dut a una petita reflexió poc habitual en mi: la de preguntar-me quin és el meu grau de compromís amb els meus relats. El resultat és aquest petit recull de microficcions, sortides d’un desig personal de ser sincer, honest amb mi mateix. Pot semblar una entrada digna del diari personal més afectat i ensucrat d’un personatge de fulletó novel·lesc però, la necessitat de escriure-ho i que no quedi tancat al calaix (o a una carpeta Word a l'ordinador) com un cadàver emprenyador, és infinitament superior.



Dubtes i neguits (microficcions resultants d’una recerca interior superficial)


Allargar l’angoixa

Neguitós, es balancejava a la cadira de la segona filera, tot esperant no conèixer el resultat del veredicte.



Fogots d’un finalista a les acaballes

Es repetia que, si suava, era per culpa de la calefacció maleïda de la sala.



Cap sedant hauria estat prou potent

Somreia, absent, incapaç de parar atenció als comentaris dels ponents.



Tot parafrasejant Cirano

L’autor, no tremolava, era el metro, que arribava a l’estació de la Torrassa.



Tecnologia salvadora a l’abast de la mà

Premia contínuament el disparador de la càmera de retratar. Era un mecanisme de distracció com un altre per no començar a xisclar.



El (malparit) mirall deformant

Sentir, amb aquella intensitat, la necessitat de guanyar, li recordava, com de lluny quedava la seva façana externa.



Negació, acceptació i dol

Honestament: l’autor sabia que havia fallat als seus relats i no a l’inrevés.



divendres, 1 de novembre del 2013

> Les MicroMorts

Tot prenent com a punt de partida els fantàstics micro taps creats per l’escriptora Laura Sánchez, em vaig proposar crear uns microrelats una mica diferents per la celebració de la Nits d’Ànimes i Halloween d’aquest any.
Així han nascut les MicroMorts, tres petites microficcions amb codi QR.
Anteriorment ja vaig experimentar amb el format QR en algun post d’aquest blog i també en el meu llibre “Paràsits Mentals”. El QR permet condensar els caràcters d’un microrelat en un únic diagrama i també demana al lector que interactiu per descobrir el secret que amaga. Per fer-ho, és necessari que tingui un lector de codis de barres al seu PC, tablet o telèfon mòbil amb sistema Android.

Cada una de les tres Micromorts incorpora un relat diferent.

Per crear aquestes Micromorts he utilitzat:
-Un generador de codis QR. He escollit el programa QRFY, doncs és l’únic que conec que també funciona en català.
-Tres taps de suro (dos de sidra i un de vi de Costers del Segre). ^_^
-Pintura blanca i negra.
-Cola blanca.
-Cordill o cinta.
-Molsa (sintètica).
-Calaveres i làpides (es venen en tendes de maquetes i de jocs de rol).
-Cartolina blanca.
-Un segell “ex-libris” de la casa “Aladine” i tinta embossing “Color Box” Cranberry.


El resultat el podeu veure en aquestes precioses fotografies a càrrec de Núria Claverol i Català.

Fins el proper projecte de creació literària i manualitats. ;)