dimarts, 4 de maig del 2010

> La mort d'en Pat Jennings. Capítol 8.



(youtube video)

Al cementiri de Saint Chapel, no faltava ningú. Els pares d'en Pat feia anys que havien mort. Els antics companys de l'exercit i la universitat si que hi eren. També els nois, ex companys de la brigada, amb els uniformes de gala. Tres gaiters entonaven “Amazing Grace”, mentre el taüt era baixat al fossar. Una fina pluja queia feia estona, la gent s'amuntegava amb els paraigües. La Mae Lin consolava la Betty, sota un arc de Sant Martí esmorteït. Un Lincoln x-100, igual al del president, va arribar. Els homes del servei secret van acompanyar la enorme figura del Governador fins el fèretre. John “El Petit”, el poderós oncle d'en Pat s'havia dignat venir. Les càmeres dels periodistes treien fum.
- Tinc que parlar amb tu, Waylon. El capità O'Hara m'agafava pel braç allunyant-me de la gent.
- Tenim nova informació. Als molls va haver batussa. Els nois van trobar surant a l'aigua un pinxos que treballaven per Michael Wong. Hem identificat l'arma que va matar en Pat. Pertany a una perillosa assassina a sou, una tal Mandy Clark.
Més tard, al Kings & Crowns, mentre tot el cos de policia de la ciutat s'emborratxava amb cervesa irlandesa, vaig fer una trucada de conferència. La veu trencada d'en “Sugar” Ray, va contestar a l'altra banda.
- Coi, Waylon. Esperava la teva trucada.
- Sugar, reuneix la banda, porteu els instruments. Farem un concert a Chinatown, ja he trobat la sala. Us espero en un parell de dies.

Resum dels capítols anteriors.
La Mandy intenta restablir-se de les greus ferides sofertes, però els homes de Wong la obliguen a fugir de nou per salvar la vida.




5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Un capítol de la narració molt visual, llegeixo en paraule s i veig les imatges. Molt bé, perdició!

◊ dissident ◊ ha dit...

Un soterrar molt digne per a Pat. Ara veure'm con continua açò i que li està reservat a la Mandy.
L'ambientació musical molt apropiada ^.-

Ada ha dit...

Jopeta, com impressiona el soterrament... Una pregunta: Els gaiters portaven Kilt?
Els noms dels personatges són genials, eh!
Em sento identificada amb aquesta Mandy Clark... però.. hi ha història d'amor? hi ha bes? va,si, per fa!

Elfreelang ha dit...

Brillant aquesta escena...i dic escena perquè és molt com si la poguéssim veure...

Unknown ha dit...

em sembla que intueixo que precisament música música no faran...

m'agrada més la versió dels "Dropkick Murphy's"
per a qui vulgui veure'ls ^_^

http://www.youtube.com/watch?v=Ip-COzs42LQ&feature=related